21/10/2021

PER QUÈ?

Les raons son clares ara, i no son les mateixes de quan tenia 8 anys. Les persones canviem, “evolucionem” diuen.

La meva evolució personal ha estat paral·lela a la meva evolució artística.

En la meva pre-adolescència i adolescència el teatre va ser l’eina amb la que vaig superar molts problemes personals i identitaris, provocats per l’educastració familiar basada en un catolicisme de mentida, d’aparador, hipòcrita. Una família de talla feixista, on l’alcohol i l’abandó educatiu van estar presents contínuament, que creia que la creativitat  i l’art només son coses per a gent de malviure.

La manipulació i el xantatge emocional van estar a la base de tots els processos d’estimació que ens professaven.

Amb el temps m’he anat adonant que la manera de funcionar de la meva família, ha estat ingressada en un règim dictatorial del que van aprendre pràcticament tot. La ignorància establerta per unes polítiques de maltractament, d’incitació a l’odi que van haver de viure els van instal·lar en unes creences que ens han traslladat i, que per sort, he estat capaç de revisar sempre gràcies al teatre, i a l’entrenament en tècniques teatrals que deixen palès el conflicte i les emocions relacionades amb el mateix.

A dia d’avui, gràcies a tècniques teatrals, com l’assaig-error, que m’ha acompanyat en el meu creixement com a persona, he après a acceptar totes les identitats malbaratades per la família i he aconseguit construir una identitat pròpia on la creativitat artística ha tingut, té i continuarà tenint un lloc molt destacat.