21/10/2021

PER A QUÈ?

Dels nascuts al mes de maig, en diuen que som persones automotivades, que irradiem energia provocada pels fracassos i les males temporades. I que ens agrada somiar a gran escala i, sobretot, aconseguir-ho.

En realitat, a mi m’agradaria poder traslladar a totes les persones que ho necessitin, que el TEATRE (així en majúscula perquè m’agradaria que s’entengués que inclou qualsevol art que es pot presentar en un teatre, en un escenari o espai escènic) no és només una qüestió per a entretenir-se i entretenir, sinó que ens dona moltes eines per a créixer com a persones, per a fer provatures de qui som i com som a escena però també en la nostra vida quotidiana.

No em canso d’ensenyar a “fer teatre” a persones que han viscut una infància o una joventut similar a la meva i d’adonar-me que han passat per les mateixes limitacions i manipulacions que jo, però que malauradament no se n’han sortit de la mateixa manera, potser perquè no van poder assajar com sortir-se’n.

I per inquietud, perquè aquesta professió en la que he hagut de lluitar i continuo lluitant, sempre ha estat molt desvalorada per la societat, per una raó difícil d’entendre: ensenya a pensar. I això no ha estat una cosa molt valorada pels successius governs que hem tingut des de la dictadura que a mi em va tocar viure durant la meva infància. Segurament perquè mantenir a les persones en la ignorància i en l’analfabetisme assegura que se’ls podrà manipular a través de la por i maltractar-les sense que se n’adonin i fins i tot creguin que això és el que cal fer.