21/10/2021

JO SÓC LA CORATGE

moment de la Presentación

Una de les coses que més m’exciten en els tallers i els processos de creació d’un espectacle és el fet d’aprendre coses iguals o que van més enllà de les que aprèn el meu alumnat.

Estic molt satisfet de com ha estat el procés de creació del Taller de tragèdia de Segon d’E.A.D. d’enguany a l’Aula… Que l’alumnat acollís la proposta de fer una tragèdia actualitzada, la seva implicació en el procés de creació d’algunes parts del text i que, a més a més, gaudissim d’un treball en tècnica que poques vegades es pot dur a terme amb la intensitat amb que ho hem fet en aquest (tot i les poques hores que teníem per fer tot el procés) ha estat determinant per a un resultat més que satisfactori, amb petites errades, però amb un gran nivell.

Queda resituar totes aquelles coses que hem anat descobrint durant el procés. Això si, que tothom pogués defensar el personatge de la Mare Coratge i el poguéssin fer seu, aportant-li uns matissos personals era el que més em preocupava a l’inici, però he acabat veient que era la manera ideal de fer-ho, d’investigar i de construir, queden imatges molt boniques en el record durant el taller, i moltes en el record del públic que va assistir a l’espectacle.

Estic content.

Un taller que ha tingut molt poca durada, però en el que hem descobert moltes coses treballant intensament. Estem a una setmana de presentar i ens queda molta feina per fer. Com diem sempre ara ens faltaria un parell de setman és i no es pot allargar… L’alumnat ha fet una feina increïble… duent la història de Brecht a l’actualitat, convertint-se cada un d’ells i elles en la Coratge, en aquella persona que ha de sobreviure tot i la pressió en que ens trobem per culpa dels nostres polítics corruptes! 

Ens volen asseguts, diu una de les rèpliques de l’obra, però hem decidit que nosaltres no ens quedarem a la cadira, pujarem als escenaris per criticar la situació, el conformisme i fer veure a la gent que les persones hem de resoldre ser com som i queixar-nos quan el que ens fan els opressors no ens agrada!

Les nostres queixes comencen amb l’adaptació de l’obra, en mantenir l’esquelet però donant-li una lectura pròpia, actualitzada i sobretot realitzada per les persones que han participat d’aquesta formació, en la que hem pogut treballar el Gestus Social i el Distanciament de l’Efecte que ens fa més crítics com a espectadors.

La tragèdia de la misèria es a punt de començar (o de continuar) Aquí teníu les i els artistes.es per acabar de pulir qüestions d’interpretació, però el temps és el que…