21/10/2021

Teoria dels Cossos Mutants

Laboratori Metodològic de Combinació Interpretativa

És una teoria combinatòria que te lloc durant un laboratori d’investigació de les creativitats artístiques individuals que es basa en les mutacions que van experimentant els/les intèrprets durant la construcció d’una peça escènica, durant el seu camí de recerca de mètodes de generació de recursos escènics.

La T.C.M. és un laboratori d’investigació sobre un mateix i els nostres recursos artístics, en condicions de major llibertat que la que ens dóna un text literari.

La T.C.M. posa de manifest les possibilitats de les creativitats artístiques individuals per a afavorir l’auto-expressió i el desenvolupament de la persona treballant a partir de la PROPIOCEPCIÓ. (Permet treballar l’estimulació vestibular del cervell a través de l’equilibrament general, la coordinació dinàmica i la coordinació visomotriu.)

La T.C.M. és un mètode de generació de recursos escènics per a la creació de peces individuals o col·lectives que es basa en les mutacions que es generen en les persones al llarg de la seva vida (quotidianitat), i com no, al llarg del seu procés de recerca i de creació (extraquotidianitat); unes mutacions que fan que els materials que volem utilitzar en la nostra peça vagin canviant, perfeccionant-se, detallant-se, matisant-se.

La T.C.M. és una teoria combinatòria, perquè consisteix a combinar en diversa quantitat i qualitat -segons la idea que es vagi generant de posada en escena- els recursos i materials nascuts de les diverses sessions d’entrenament.

Cal desenvolupar i potenciar tots els recursos que multipliquin la imaginació de l’artista. El punt de partida i l’ordre concret d’utilització d’aquests recursos per poder generar material depèn de la necessitat o voluntat de cada artista.

Tots aquests recursos, utilitzats en diverses proporcions, generen una estructura que cal posar en pràctica, s’actua i després es decideix, en col·lectiu, què ha canviat en els cossos dels intèrprets començant un nou cicle… que acabarà amb la representació.

Per què parlem de MUTACIONS?

Perquè cada nou recurs, cada nou element de recerca aporta a cada persona que investiga noves maneres de veure la realitat del seu material, nous punts de vista d’aquella creació que comença només amb el cos físic i va aportant unes emocions que donen sentit a una història imaginada amb posterioritat a la recerca, de manera que la peça mai està acabada…

En la recerca de la veritat escènica, sempre trobarem noves maneres de fer, nous matisos expressius –encara que siguin molt petits- que li donaran vida veritable a la peça creada, o a la peça assajada.