21/10/2021

AMB QUI?

Les meves raons

Jo vinc del món del teatre d’afeccionats… (Cercle Dramàtic Talia, AEM, TOAR, i tants d’altres a qui he dirigit i on he actuat) un dels puntals que continuen mantenint viu el gust pel teatre.

Però el meu salt al mon professional ha estat acompanyat d’una sèrie de trobades i coincidències amb persones i col·lectius que m’han ofert oportunitats meravelloses i que sempre he estat disposat a aprofitar per continuar aprenent i creixent dins el món de les arts escèniques.

Una cosa ha anat portant a una altra i em costaria molt fer constar aquí totes aquelles persones amb qui he fet camí i de les que he après coses que mai agrairé prou. Ara bé, amb disculpes prèvies a totes elles, aquí només parlaré de moments que han suposat un canvi o un salt en la meva trajectòria professional.

ROSA SOLSONA
ROSA SOLSONA
Una de les millors coincidències de la meva vida.
Estan al TALIA se m’ofereix l’oportunitat de donar classes de teatre per reforçar l’aprenentatge de la llengua catalana i castellana, en un centre de formació d’adults que en aquell moment depenia del Departament de Benestar social de la Generalitat.
I allà em reuneixo amb la Rosa Mari Solsona, que havia estat, junt amb la seva germana Irene, professora d’arts plàstiques on vaig assistir durant un parell d’anys per “prescripció de la meva mestra de màtemàtiques durant l’etapa de 6è a 8è d’EGB.
Un cop ens posem d’acord sobre com havien d’anar les coses, anem a veure a la cap del Departament per explicar-li el projecte, i de sobte em trobo davant de la Teresa Ribes que era, precisament , la mestra que va recomanar als meus progenitors que jo havia de fer alguna cosa artística perquè demostrava tenir habilitats.
Dues Felices coincidències que fan que comenci el meu camí professional pel món de les arts.
EDUARD MUNTADA
EDUARD MUNTADA
Encara continuava amb les meves relacions amb el teatre amateur – que mai he deixat del tot perquè crec que jo vinc d’allí, i tot i les dificultats, ha estat un model que a mi m’ha ensenyat molt i al que he volgut tornar una part d’aquests aprenenetatges.
L’Eduard Muntada em proposa formar part d’una companyia que començava en aquells moments per a posar en peu un espectacle que després de ser presentat a Fira de Tàrrega, anrika de gira per Europa.
Després d’aquesta experiència, els meus dubtes sobre quin havia de ser el meu futur desapareixen i començo a treballar per dedicar-me de ple a la professió teatral, la qual cosa suposarà formar-me intensament en diferents àmbits que resulten del meu interès, bàsicament en una direcció socialitzadora i de potenciació de la creativitat, per a que qualsevol persona, tingui la capacitat artística que tingui, pugui pujar a un escenari.
XIP XAP
XIP XAP
Després d’uns anyets fent algun bolo amb aquesta companyia, a la qual m’introdueix també l’Eduard Muntada, per a fer de substitut d’un espectacle que ell dirigia, i després d’una peripècia de campanya escolar fent teatre en anglès, i després d’una aposta amb els membres de la companyia per poder fer un vodevil, m’ofereixen la possibilitat de dur a terme el guionatge i la direcció d’espectacles per a infants.
Amb ells treballo uns 13 anys, que em permeten adquirir moltes habilitats, i crear un llenguatge “propi” de la companyia.
Amb totes les persones que composen la companyia, vam crear i definir un tipus d’espectacles per a nenes i nens que han tingut una bona repercussió al llarg dels anys, i també ens va permetre incloure com a públic a col·lectius de nenes i nens d’escoles d’educació especial que sovint han estat un públic oblidat.
Estant a Xip Xap, podré fer una intervenció amb el centre d’Educació Especial l’Estel de Balaguer, on treballem la posada en escena de 3 espectacles, que sorgeixen de les activitats de Dansa i de Teatre que programa l’escola.
AULA MUNICIPAL DE TEATRE DE LLEIDA
AULA MUNICIPAL DE TEATRE DE LLEIDA
La meva relació amb l’Aula comença amb una sèrie de tallers sobre performance en aquells inicis quan jo estava treballant per a l’escola d’Adult. Abans havia treballat ja amb el Marcel·lí (ell havia estat el meu professor de teatre a Secundària) i amb la Margarida (curs d’oratòria a la UdL, tallers dansa i expressió corporal) i vaig començar a conèixer a companyes i companys que també feien de professorat a l’Aula i amb qui després compartiríem alguns projectes.
Passats els anys, proposo a la Mercè una formació sobre Teatre de l’Oprimit amb el Gus Bas, que ha estat un puntal en tota la intervenció social a través del teatre que he desenvolupat posteriorment.
I uns quants anys després de la creació de La Comunicativa (un Grup de Teatre de l’Oprimit amb qui creixo i aprenc molt), proposo a la direcció del moment, l’Antonio i després la Mireia, la coordinació d’un projecte anomenat AULA SOCIAL amb la qual començarem a donar lloc al Teatre Aplicat o teatre per al canvi social i a la intervención directa en Arts Escèniques amb montes Entitats i Orgsnitzacions de la Ciutat.
IIAN
IIAN
A proposta de La Companyia de Comediants La Baldufa, entro en contacte amb ASSITEJ ESPAÑA que em proposen formar part d’un projecte junt amb ASSITEJ FRANÇA i ASSITEJ ITÀLIA on acabo fent una dinamització artística col·lectiva a un congrés que té lloc a Kistiansand (Noruega) el setembre de 2019. Allí ens traslladem amb el Gonzalo, la Pilar i l’Eulalia com a companys de viatge. Un cop allà i després de feta la presentació, i de conèixer moltes persones que es dediquen a les arts escèniques per a infants i joves, el Gonzalo em presenta a una senyora encatandora de nom Vicky i que només veure’m em diu: “you’ll be our champion in Spain” i ja estic embolicat un altre cop. Ara m’he compromés a representar España a aquesta Xarxa internacional d’arts Inclusives, si més no durant una temporadeta…